Asseguts tots en un banc,
hem començat per ses guies
que compondre poesies
és com modelar es fang,
a voltes quedam en blanc
i es cervell té avaries,
però posam energies
i tothom demostra es tranc,
sa memòria és de franc
mos servirà tots es dies,
i establim categories
de paraules treim es rang
perquè es veu que a Ferreries
sa glosa es du dins sa sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada