Per què un Esplai?

Per què un Casal a l´IES?

• Context de crisi econòmica.
• Els universitaris que arribam al poble en s´estiu no trobam feina.
• Els que feim ESO i BATX no tenim oferta cultural/lúdica/educativa com els joves de grans ciutats. El Casal de joves funciona els matins i només és fins els 16 anys.
• Ha augmentat el nombre de pares que estan a l´atur. Molts tallers de fusteria tancats.

• Context de crisi cultural
• Vivim un canvi de cicle històric, on la major part de missatges educatius arriben als joves a través d´internet, molts mediatitzats per interessos comercials.
• La formació de la consciència cívica s´ha d´adquirir a través d´espais oberts i compromesos, dirigits pels mateixos joves. Aquests espais no els tenim. Internet com espai ciberpunk.
• Enmig d´aquest context sorgeixen espais de discussió horitzontal i virtual entre els ciutadans com els KFÈ INNOVACIÓ, que demanen la participació ciutadana per crear un nou futur des de baix.
• A les illes l´oferta cultural gira entorn a l´ambient de les festes. Som capdavanters a l´Estat en edat d´iniciació a l´alcohol i la marihuana. Està arribant el model eivissenc, enguany s´ha creat la discoteca SPACE.

• Context de crisi del sistema educatiu
• Els centres educatius, enmig de les retallades, veuen com el poder polític manipula els pares per donar una imatge negativa del funcionariat/professorat.
• Illes Balears. Som els darrers en resultats PISA (només tenim darrera Canàries, Ceuta i Melilla). Un 35% de fracàs escolar. Només un 1.8% d´alumnes excel·lents en comprensió lectora.
• Els instituts estan cercant un camí propi per adaptar-se als canvis socials i esdevenir  centres més horitzontals i comunitaris, oberts al poble i a la xarxa, intergeneracionals,  on l´educació formal i informal es donin la mà. Les flipped Classrooms, el blended learning, l´aprenentatge personalitzat, la construcció de la identitat... per què no intentar-ho ja?
• Coneixem ja experiències que han funcionat bé, com l´Aprenentatge Servei

• Context de crisi ètica
• Les retallades han generat un dilema moral dins el Claustre de l´IES. Què convé fer per protestar quan  la solució perjudicarà a algú inevitablement?....  a qui perjudicam? , als alumnes, a noltros mateixos, a la Conselleria?. quines mesures realment perjudiquen els alumnes? que fer quan el bé dels alumnes romp la meva vida agradable? El pedagog Max van Manen (El tacto en la enseñanza), suggereix que la resposta és una pregunta:  què és bo pels alumnes?. I fa una llista de formes de vida antipedagògiques:
• Veure el futur sense esperança
• No assumir una responsabilitat activa respecte al món
• Etiquetar els alumnes, negar-lis la possibilitat de desplegar-se. Darrera hi ha dues visions: el món és fosc, que s´hi adaptin (visió conservadora) i El món està ple de signes d´esperança, que el transformin (Freire).